Interès:
Interès per defecte
Tipus:
Sèquia
Municipi:
Girona-Celrà-Bordils
Comarca:
Gironès
Descripció:

Aprofitament hidràulic d'aigües públiques del riu Ter a Campdorà, amb la seva presa de derivació, canal principal, canals secundaris o recs mestres, derivacions amb les seves instal·lacions d'obres de fàbrica, comportes, canonades, grups d'elevació i altres accessoris, i els salts de Campdorà i Bordils, amb els seus corresponents elements de producció de l'energia. La sèquia principal, coneguda popularment com el Rec Gros, es pot dividir en tres trams: el primer va de la presa d'aigües a la farinera de Campdorà i la major part del seu recorregut és una canalització subterrània feta amb volta de pedra per evitar que amb els al·luvions i la brossa que arrosseguen les crescudes del riu Ter s'inundi el tram. El segon va de la farinera de Campdorà fins al molí de Bordils i cal diferenciar el tram que passa pel congost -una canalització totalment subterrània que travessa per sota la línia fèrria que va de Barcelona a França i la carretera c-255, de Girona a Palamós- del que passa pel pla de Celrà, que és a cel obert. El tercer tram va del molí de Bordils a la riera de Sant Martí Vell, a l'indret del mas de Cal Peix, on les aigües sobrants desguassen al riu Ter. Al costat del molí de Bordils hi ha la central elevadora de les aigües que, per conducció subterrània, travessen el pont de Riar fins a arribar al dipòsit regulador i distribuïdor, situat al costat de la masia de Can Taberner de Juià. Els recs mestres són canals laterals que parteixen del principal i que s'utilitzen per regar les diferents zones del conjunt de pobles beneficiats per la sèquia. El canal principal, la derivació de la sèquia cap a la zona del pla de Mollet i Flaçà i la derivació de Juià, com també els recs mestres, permeten regar una zona de més de 800 hectàrees que està plena de vida i que és una de les principals fonts de riquesa dels pobles de la llera del Ter.

Altres denominacions:
Rec Gros

Observacions:

El canal es neteja el mes de maig. Aprofitant que es treu l'aigua de la sèquia, es desbrossen els recs mestres i s'hi fan les obres de manteniment necessàries. Per treure la brossa es passa el tràmec i s'hi fa una escurada. Gràcies a la Sèquia Vinyals, aquesta zona de regadiu és una planúria plena de vida, amb extensions d'arbres fruiters, cereals, horta i vivers, a més de pollancres que, gràcies al reg, creixen molt de pressa. Concretament, de la superfície total de la zona de regadiu, 412 hectàrees estan dedicades al conreu intensiu i a vivers de plantes de jardineria i ornamentació. Alguns d'aquests vivers són coneguts internacionalment i són font de molts llocs de treball per a persones que habiten en aquests municipis. Les restants 388 hectàrees estan dedicades al conreu d'espècies arbòries de creixement ràpid, una de les altres fonts de riquesa tradicionals d'aquests pobles del Gironès.

Dades històriques:

El 21 de març de 1748 el reial patrimoni atorgava a Mateu Viñals la primera de les dues concessions per a l'aprofitament de les aigües del riu Ter que es troben a l'origen del regadiu de la Sèquia Vinyals, un canal que es va crear per moure els molins fariners de Campdorà i Bordils i per regar les terres dels termes municipals de Bordils, Celrà, Sant Joan de Mollet, Juià i Flaçà. Actualment, i des que l'any 1981 van adquirir-lo a José Viñals Gomes i Irene Gomes Barbosa, aquest aprofitament pertany a la comunitat de regants de la Sèquia Vinyals. La concessió de la derivació de la sèquia cap a la zona del pla de Mollet i Flaçà data de l'any 1932, i la concessió per a la derivació cap a Juià data de l'any 1959. El projecte de construcció d'aquest regadiu va coincidir amb el tancament de la fàbrica Can Pagans de Celrà, la qual cosa va motivar que les terres que la gent d'un sector del poble regava amb l'aigua que abocava la fàbrica quedessin de secà. Un dels episodis més importants de la història de la Sèquia Vinyals es va produir arran de la guerra civil. L'any 1937, per fer el camp d'aviació de Celrà, es van haver de tapar tots els recs mestres que hi havia a la zona situada en el límit dels termes municipals de Celrà i Bordils. Amb màquines i animals, van tapar tots els recs mestres que hi havia a la zona, van aplanar el terreny i després van sembrar-hi userda. L'any 1940, un cop acabada la guerra, van refer el regadiu i les parcel·les del sector. Per refer els recs i repartir els camps entre els seus propietaris, es van basar en els plànols existents i en els senyals dels recs que encara es veien. Durant la guerra van estar a punt de tapar el rec per fer-hi un pont. Les pluges torrencials del 14 de maig de 1974 van provocar un ensorrament d'uns 25 o 30 metres de via, a sobre del canal (zona del Congost-Campdorà). Els rails de la via van quedar penjant i es va paralitzar la circulació de tots els trens. La gent de Renfe es va esverar i, sense miraments, va solucionar-ho tapant el canal. Els regants van aconseguir que Renfe col·loqués un tub per poder canalitzar l'aigua. La construcció d'aquest canal va comportar un canvi molt important en la vida dels veïns d'aquests pobles, atès que va ser a partir de la seva entrada en funcionament que van començar a baixar de la muntanya cap al pla i a viure una mica més de cara al riu Ter.

Cronologia:
1748 - s. XX

Accés:
Fàcil. En diversos punts de Celrà i Bordils, sobretot.

Propietat : nom:
Comunitat de regants de la sèquia Vinyals

Propietat : adreça:
C/ Ample, 15. 17462 Bordils

Usos : actual:
Regadiu del marge dret del Ter entre Campdorà i Flaçà.

Usos : Inicial:
El mateix, a més de moure els molins de Campdorà i Bordils.

Estat de conservació : edifici : coberta:
Bo

Estat de conservació : edifici : estructura:
Bo

Estat de conservació : edifici : humitats:
Bo

Estat de conservació : entorn immediat:
Bo

Estat de conservació : entorn proper:
Bo

Protecció existent:
Catàleg municipal de Celrà

Protecció fisica existent:
Manteniment.

Protecció fisica proposada:
Incidir en el manteniment.

Cartografia:
ICC. Celrà 296-2-7, E 1:5000

Oral : nom:
Enric Planas Bartolí

Oral : adreça:
C/ Legazpi, 8. Celrà

Oral : Telèfon:
972 49 22 39