Interès:
Interès per defecte
Tipus:
Pont
Municipi:
Sarrià de Ter
Comarca:
Gironès
Descripció:

La rapidesa de la construcció es pot justificar pel fet que es van aprofitar els fonaments del pont antic. El projecte suprimia dos ulls del pont, que passava de 10 a 8 arcades, i superava en mig metre l'altura del vell pont, i quedava a 8,5 metres sobre la llera del riu. Això va suposar que el pont resistís l'aiguat de la tardor del 1940. La longitud del pont és de 152 metres per 9,4 d'ample. Es van utilitzar 4.000 m3 de formigó provinents de la Casa Sagrera. El formigó es pastava a mà i per aquest motiu es justifiquen les diferents resistències trobades en el formigó de l'estructura. Quan es va inaugurar, el pont presentava algunes innovacions que amb el temps es van canviar; per cobrir el terra del pont es van comprar 260 m2 de llosa asfàltica del tipus silicita. Amb el pas dels cotxes, les lloses es van anar esmicolant i es van haver de substituir per llambordes de basalt. L'altre aspecte que pocs han conegut és la il·luminació indirecta, que partia d'uns llums de sodi instal·lats als blocs de formigó que hi ha entre cada grup de baranes. Els fils elèctrics d'aram estaven protegits per un tub de plom. El pont il·luminat va durar ben poc; es va desconnectar la instal·lació i es van tapar els forats amb formigó. Les escultures dels murals van ser realitzades per l'escultor gironí Joan Carrera. Els motius dels murals serien: el salto de los leones de castilla, el alcazázar de toledo, el hundimiento de baleares, la ciudad de oviedo. El procediment utilitzat per a l'elaboració dels baixos relleus va ser el següent: el primer pas va consistir en la modelació en fang dels baixos relleus; després es van emmotllar amb guix d'escaiola. Un cop buidats els motlles del fang i ben nets, es van omplir amb formigó; una vegada endurit el formigó, es van trencar els motlles; els baixos relleus ja en formigó es van netejar amb unes solucions químiques a fi de treure totes les impureses i greixos dels productes desemmotllats utilitzats. Posteriorment, un cop el formigó va estar ben eixut, se li va aplicar una incrustació de metall de zenc, com a capa preparatòria, mitjançant un bufador amb oxigen i hidrogen, que fonia el fil de metall i l'incrustava al formigó. després, sobre la incrustació del zenc, se n'hi va aplicar una altra de metall de coure. L'últim procés va consistir a polir el metall de coure amb una pasta especial i un rodet mecànic de cotó. Els baixos relleus estan situats a les parets internes del pont, a l'altura dels vianants, encarats dos a dos. A la part externa hi ha l'àguila imperial, un dels símbols franquistes. Al final de la barana hi ha quatre monòlits, un per banda, on encara es llegeix en una làpida: puente del caudillo. Construido en 130 días por los soldados de franco. inaugurado el 4 de febrero de 1940. ¡Arriba España!. Al pont també hi havia dos escuts d'Espanya, dos símbols de falange, un escut de Girona, un de Sarrià i dos de cossos militars. A la part exterior del pont, directament sobre les arcades, s'hi van posar unes lletres en relleu, que es van treure cap al 1980 i que recordaven el nou nom donat al pont: puente del caudillo.

Altres denominacions:
Pont Major

Observacions:
S'hi van fer reparacions el 1997 i està en perfecte estat.

Dades històriques:
El pont de l'Aigua, o pont Major, té uns més que probables orígens en època romana. Formava part de la Via Augusta, que comunicava la península Ibèrica amb Roma (i, per tant, la resta del continent europeu). En època medieval va ser reconstruït (està documentat de manera segura des del segle XIII), i hi passava el camí ral, de manera que des de sempre, fins a la construcció del pont de la Barca, va ser la principal entrada i sortida de Girona des de i cap al nord. El 1939 va ser enderrocat durant la retirada i el 1940 es va reconstruir fent servir com a mà d'obra presoners polítics. S'hi va treballar durant deu mesos i no va ser construït per soldats de Franco, sinó per soldats republicans presoners. La placa triomfalista que durant 57 anys ha presidit el pont és una gran mentida, fruit de la propaganda feixista. Segons Borja de Riquer, els batallons de treball estaven formats per detinguts, en particular soldats republicans capturats per l'exèrcit franquista i exiliats que van tornar al cap de poc de França. Es dedicaven a realitzar obres de reconstrucció de ponts, carreteres, vies fèrries, edificis públics de tota mena, tasques de desenrunament, de recuperació de material de guerra i motors, o feines en pedreres i mines. Els condemnats que hi anaven voluntàriament s'acollien al sistema de redempció de penes de treball, cosa que els permetia reduir la condemna una tercera part i obtenir uns petits ingressos per a ells i les seves famílies. La inauguració del pont es va fer coincidir amb el primer aniversari de l'entrada de l'exèrcit franquista a Girona, el dia 4 de febrer de 1940. El 1939, també per encàrrec oficial, es van realitzar els relleus del pont de l'aigua sobre episodis de la guerra civil.

Cronologia:
Medieval - 1939

Accés:
Fàcil. Des del barri del Pont Major (riba dreta) o des del nucli de Sarrià de Ter (riba esquerra).

Propietat : nom:
Agència Catalana de l'Aigua

Usos : actual:
Comunicació entre Girona i Sarrià.

Usos : Inicial:
Comunicació entre Girona i França (Via Augusta, camí ral...).

Estat de conservació : edifici : estructura:
Molt bo

Estat de conservació : edifici : humitats:
Molt bo

Estat de conservació : entorn immediat:
Bo

Estat de conservació : entorn proper:
Bo

Protecció existent:
Cap

Protecció proposada:
Catàleg municipal

Protecció fisica existent:
Manteniment

Cartografia:
ICC. Sarrià de Ter 296-1-8, E 1:5000